Tema 06: En arribar la plenitud dels temps

1. La teva paraula fa llum als meus passos

Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.

2. Per Il·luminar la vida: Resum i exemples d'oportunitats en el moment oportú

Resum: Vivim sovint neguitosos pel pas de les agulles del rellotge, impacients perquè les coses passin quan nosaltres volem. No obstant això, el concepte bíblic de "plenitud dels temps" ens ensenya que Déu té una pedagogia pacient, on tot madura en el moment oportú (el *Kairós* o el temps de la gràcia). En lloc de desesperar-nos, la vida cristiana ens ensenya a estar atents per saber respondre amb maduresa i fe a l'instant present en què Déu ens surt al pas.

• Exemple 1 (La trobada de la vocació o projecte de vida): Pensem en una persona que passa anys saltant de feina en feina, sentint-se desorientada, o que experimenta fracassos en diferents àmbits de la seva vida. Durant molt de temps es demana per què no troba el seu lloc. Finalment, en un moment inesperat (a través d'una persona o un voluntariat), descobreix la seva autèntica vocació. Amb la perspectiva dels anys comprèn que tot el que va viure abans el va anar preparant silenciosament per a aquell "moment precís".
• Exemple 2 (La restauració de la salut i l'acceptació): Un malalt que lluita durant molt de temps contra una dolorosa malaltia física es rebel·la contra la seva situació. Després de gairebé donar-se per vençut, rep la visita d'algú que li transmet una pau immensa, i aconsegueix trobar sentit al seu patiment oferint-lo pel bé dels seus. Aquest canvi de cor —que no s'hauria pogut forçar abans— és la seva "plenitud del temps", el moment en què la gràcia entra i transforma el dolor en llum.

3. La fe dels Cristians: Resum doctrinal

L'expectativa del Messies: El text exposa la incertesa del poble d'Israel davant la promesa de Déu sobre l'arribada del Messies i les diverses formes en què se l'imaginaven (un rei poderós, un líder guerrer que portés la pau i vences les nacions, o un home senzill i pacient que assumís el patiment i la humilitat).

El compliment en Maria i Jesús: S'explica que Déu va triar Maria (la humil esclava del Senyor) per donar la benvinguda al Messies. A través del seu naixement, vida, mort a la creu i resurrecció, Jesucrist inaugura l'aliança definitiva d'amor i llibertat amb la humanitat.

La humiltat i l'obediència: Jesús, essent el Fill de Déu, va renunciar a la seva condició divina per adoptar la condició de servent, experimentant la pobresa, la humiliació i la mort a la creu per obediència al Pare i per amor als homes.

Exaltació final: Com a resposta a la seva entrega total i obediència, Déu el va exaltar per damunt de tot, fent que tot genoll s'agenolli davant el nom de Jesús a glòria de Déu Pare.

4. Expressió de fe: La litúrgia i la pregària

LITÚRGIA Us donem gràcies, oh Déu,que ens heu creatperquè poguéssim conèixer-vos,estimar-vos i viure sempre amb vós. Moltes vegades heu meitat ser el nostre amici per la paraula dels profetesens heu ensenyat a esperar en les vostres promeses. Quan va arribar el temps,que el vostre poble tant havia desitjat,ens vau enviar el vostre Fill úniccom a germà gran de la nostra família, perquè tots poguéssim viure com a amics vostres. Quan ell torni a la fi del mónens meitat a la festa de la vidaen la felicitat de casa vostra. De la pregària eucarística III per a les misses amb infants. Temps d'Advent

PREGÀRIA «Doneu-me, oh Senyor, un cor vigilant que per cap pensament curiós s'aparti de Vós; un cor noble, que per cap intenció sinistra es desviï; un cor ferm, que per cap tribulació es trenqui; un cor lliure que cap passió violenta el domini».Pregària de sant Tomàs, Imàgenes de la fe, n. 155, p. 27

VIDA CRISTIANA Preparem un lloc a casa, a la nostra habitació o on pensem que és més oportú, per tenir-hi entronitzada la Bíblia, reconeixent així que és la Paraula de Déu que ens parla, i ens ajudi a recordar que volem escoltar-la cada dia.

5. La fe feta Cultura: Impacte en la història humana

La sacralització del temps i el valor de la infantesa: La irrupció de Déu en la nostra història va capgirar per sempre l'organització de la civilització i el concepte de la dignitat humana.

• Un nou inici cronològic i històric: La importància històrica de l'Encarnació és tan enorme que ha determinat la manera en què tot el món compta el temps. El nostre calendari es divideix estructuralment "abans de Crist" (a.C.) i "després de Crist" (d.C.), establint que el naixement de Jesús és la vertadera línia divisòria i el centre absolut del temps de la humanitat.
• La dignitat dels nens i dels febles en l'art: El fet que Déu es presentés al món com un nadó desemparat en un pessebre va generar un canvi social radical respecte al tracte que rebien els infants (que a l'antiguitat pagana sovint eren abandonats o no tenien drets). A la cultura s'ha generat una meravellosa tradició d'obres de teatre de Nadal (com els *Pastorets* a Catalunya), nadales de gran sensibilitat i pessebrisme popular, que eduquen el poble en la tendresa i en la cura dels més febles i innocents.
• Cultura El fet de cantar nadales popular és un reflex de la importància del Naixement de Jesús